dimarts

Transcendència:






Avui he hagut de retallar la que fou la meva camisa predilecta. Ja tenia estrips i i m'anava un pèl petita de la panxa, allí on els botons aguanten més tensió del compte i la tela s'estira fent de subjecció de la panxa. La camisa preferida m'ha durat prou temps. Al principi només me la posava per mudar, per anar als llocs on representa que s'ha de quedar bé. Després me la posava per anar a aquells llocs on tothom va vestit igual per cridar poc l'atenció. Al cap d'un temps me la vaig començar a posar per sortir alguna nit o per anar a sopar. Trobava que m'esqueia bé, el seu tall em feia semblar elegantíssim. Discret, interessant, i ben format. Cal dir que la camisa quedava ben posada ella sola, jo no hi contribuïa gairebé en res. Me l'havia de posar sense samarreta a sota, això sí. Així la meva personalitat més encantadora traspuava per les costures i els porus d'aquella segona pell.
Últimament la tensió panxívola ha augmentat, i és que les rentadores i els detergents fan molt mal a la roba i l'encongeixen per la part de la cintura. Tenint en compte els estrips, les tensions, i la degradació absoluta de la camisa que ella sola ho feia tot, l'he agafada i, mirant una mica de reüll, n'he fet draps.