dijous

Esperança







Es veu que les arrels són presons i les presons són arrels i les lianes són camins que enfilen cap al cel i que no t'has de fumar ni quan jugues a ser gran.
Es veu que els arbres ofereixen les seves branques a qualsevol que s'hi enfili amb prou traça. Que les branques no són més que arrels celestes.
Però es fa difícil arribar a aquestes conclusions amb l'onatge petant la dèbil fusta de la barca amb la que travessem el mar cap al futur més bo i amable.
Tenim les arrels a la pell, al cervell que s'arrapa amb força. I tenim gana.