divendres

Sant Antoni robat


Fou després d'uns quants saqueigs quan el Sant reaparegué. Aquesta vegada era més petit, s'havia encongit o els veïns, cansats de gastar-se massa diners en reposar-lo, havien decidit posar-ne un de més petit. No ho sabem. El fet és que el Sant tornava a ser al carrer, i que s'havia empetitit.
Aquesta veritat es féu present davant els ulls dels fidels saquejadors que bramaven joiosos: Hi torna a ser!
Un any abans, i diverses altres vegades, els bramadors s'havien encarregat del  miracle de la desaparició del Sant i ara el veien altra vegada. Amb un posat tossut i ferm iniciaren un cant enmig del carrer.


Oh gran Sant, demanares llibertat
i ara tornes a ser un Sant empresonat.
Oh gran Sant, per tu no hi  ha barrot,
t'honorem com a un gran talaiot.

Posteriorment es procedí a provar d'alliberar el Sant per quarta vegada. Algú proposà substituir-lo per un senglar. Un petit comitè pensava en demanar rescat. Altres el regaren insistentment amb vi Can Paixano. Es cridà, bramant: Glòria al Déu Senglar, glòria a Sant Antoni robat, glòria a Sant Antoni empetitit, glòria als deixebles del porró alçat. Una processó espontània feu cap a algun lloc.



Cap comentari:

Publica un comentari