dilluns

Mu!






La vaca espanta mosques per última vegada després de digerir el final amb els seus múltiples estómacs. La vaca canta allò de "Ja ho veu senyora, no val la pena preocupar-se de la gent". La vaca plorà la mort d'Ovidi i el seu rumiar. Rumiava en Re menor, la nostra vaca. El seu pensar era una onada de soroll i els seus ulls eren plens de tel malalt.
Ara no en queda ni la mala llet, ni l'anar tirant, ni el blat, ni la donzella, ni el roc tirat amb massa traça. No recordem què era honorar la vaca, respectar-la, fer-li altars de crits i de soroll, rebentar-nos els timpans en honor seu. No ballarà mai més. Contaminats de vaca continuarem rumiant alguna cosa.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada