dissabte

Tres actes:




 1.

El món fent riallades gegants. Un nen fent una petita presa, jugant a canalitzar l'aigua.
 2.

Es perdia el sentir sota els arbres. Es perdia el so a la font d'aigua roja. El temps es perdia com l'aigua brollant. I això era viure. Això era sentir. Aflorar i escolar-se per la canal fent cap als arbres. Xopar la terra. Créixer i formar part d'allò. 
 3.

Pixàvem des de les teulades, aquell dia. Passejàvem com gats famolencs per la plaça
i moríem set cops, o uns quants més. I sabíem que ser burro, era important.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada