dilluns

Ixopllit




Ara diuen que se diu ixopllit, no ho hem dit mai això aquí.
Franja de Ponent. 





Un tractor; verd. Robar les teules de cases abandonades. Fonts contaminaes pels fems. Especuladors negant la despoblació. El meu avi... Pell de serp, a la cartera. Olor de sega. Fronteres difuses. Pop de secà. Una bandera; negra.

Ixopllit. 










ESCARABATS POP 
muden la pell i es posen camises de colors. La iaia baixant les escales, torrant ametlles, rient-se de mi perquè no sé fer anar l’aixada. L'oblit.
MUNTANYOTS POP
  i esquellots sonant a la llunyania, voltors fent un cop d’ull , padrines amb la mona i espàrrecs verds fregits. El record.
TRACTORS POP
fent la revolució agrària, instaurant el comú, retornant a les cases caigudes, fugint de l’univers pop. La reconnexió.


 La felicitat aparcada a la porta de casa, el tallagespa del veí rasurant el jardí. A la tele i a la botiga, a la discoteca i al bar, a poble i a ciutat , al cinema, al carrer, a l’escola, a la biblioteca, a la cantonada, en tot, a tot, per a tot. Ianqui Stadium, un país mudant la pell.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada